Ens fascina l'idea d'aquest mite! La força de la dona és el problema principal i ens agrada que hi hagi mites amb aquesta força sobre aquesta i Perseu va saber dominarla i acabà amb ella.
Allà va el mite:
Perseu era fill d'una dona mortal, Dànae, i del gran déu del cel, Zeus. El pare de Dànae, el rei Acrisi, havia sabut per un oracle que algun dia el seu nét el mataria i, amb por de que fos veritat, va apressar a la seva filla, Dànae, i expulsà a tots els seus pretendents. Però Zeus, era un déu que estimava als seus fills, i va ser així com va entrar a la pressó per alliberar a Dànae disfressat de pluja d'or. El resultat de la seva unió va ser Perseu.
Quan Acrisi se'n va adonar, va posar a Dànae i al seu fill en un cofre de fusta i els llançà al mar, però Zeus va enviar vents suaus perquè fossin portats fins a la vora d'una platja. Allà el rei els acollí amablement, i Perseu creixé fort i valent protegint a la seva mare, i quan la seva mare es sentí incómode per les insinuacions que no desitjava del rei, Perseu acceptà el desafiament de portar-li el cap de la Medusa Gorgona. Aquí començà el camí de Perseu per intentar matar a Medusa, una bèstia que petrificava amb la mirada.
Medusa era una germana mortal de les tres germanes Gorgones inmortals. Era d'una gran bellesa i va ser transformada en una bèstia, ja que els seus cabells van passar a ser serps verinoses, tenia ales de bronze per no poder volar i feia petrificar a tothom que la mirés per haver ofés a la divinitat Minerva.
Perseu havia de complir amb la promesa de tallar el cap de la Medusa. I va ser així com la va anar a buscar. Va aconseguir matar-la mirant-la pel reflex del seu escut, i quan estava dormida li tallà el cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada