dissabte, 26 de novembre del 2016
QUI ERA SAFO?
Va néixer a l'illa de Lesbos, mes bé a la ciutat de Mitileneen l'any 620 a.C. Es va dedicar a la composició i l'educació de les joves aristòcrates de l'illa de Lesbos, creant l'anomenada Casa de les Muses. Aquesta escola estava dedicada a l'educació de les joves verges lesbias, instruint en diverses arts i desenvolupant un alt nivell emocional.
A diferència d'altres educacions destinades a futures dones casadores, elles celebraven el cant al casament i no a la maternitat, al plaer de l'amor d'una parella i no a la procreació, buscant el plaer de apropar-se a la bellesa i no a la recerca de molts fills rolls. Aquest ideal de recerca de bellesa ens remet a la poesia, la dansa i la música.
La seva mort és un misteri. La que es coneix sorgeix d'un fragment de la pròpia poeta. Es creu que Faón, un home bell, la va rebutjar i ella va acabar amb la seva vida suïcidant-se, es va llançar sobre l'any 580 a.C. des d'una roca d'un penya-segat de l'illa de Leúcade al mar per culpa d'aquest amor no correspost. Una altra versió diu que aquest escrit no representa aquest amor no correspost per Faón sinó que era una metàfora d'una decepció amorosa que va patir amb una de les seves estimades.
Lluny de la seva misteriosa mort, i de la seva vida, les dades que més ens han arribat o perdurat al temps és la seva obra, o mes bé la importància que va tenir aquesta, ja que, malauradament, tan sols coneixem del seu llegat petits fragments de les seves poesies. A través de materials de deixalles i part del seu poema Himne o Oda a Afrodita, on va manifestar les seves preocupacions com l'amor, la tristesa, l'abandonament, la gelosia, el desig o la tendresa, entre d'altres, destacant l'atenció de la sonoritat i la senzillesa del llenguatge emprat.
SABRIES RESUMIR L'ILIADA?
Aquí va un resum de l'Ilíada:
El fill de Príam, Páris, va raptar a l'esposa de Menelau, portant-la a Troia. Davant tal greuge, Agamèmnon, germà de Menelau, convoca a tots els reis grecs a una reunió, per comunicar-los el que ha passat; com a resultat d'això es va enviar una expedició de guerrers capitanejats per valerosos caps, com: Aquil·les, Ulisses, entre d'altres, iniciant-se així la guerra de Troia, que va durar deu anys.
Les trobades entre grecs i troians van ser sagnants, però en arribar al novè any de la guerra, va esclatar un violent enfrontament entre dos grecs: Agamèmnon i Aquil·les; Agamèmnon retenia captiva Criseida, filla de Crises, ancià sacerdot troià, qui angoixat es va dirigir al campament grec per pagar el rescat i alliberar a la seva filla. Agamèmnon es nega a lliurar a Criseida, insultant, amenaçant i vexant al desesperat pare.
Retorna a Criseida al seu pare; però la seva ira i rancúnia ho va expressar cap Aquil·les, per haver demanat l'endeví Calante que esbrini la causa de la pesta; decideix venjar-se d'Aquil·les llevant-li la seva esclava Briseida. Aquil·les ofès, desitja matar Agamèmnon, limitant-se tan sols a insultar-lo, manifestant la seva decisió de retirar-se de la guerra, doncs ell no tenia cap motiu per barallar contra els troians.
La guerra que fins llavors era favorable per als grecs, ara els estava adversa ja que entre l'exèrcit d'Agamèmnon ja no es trobava el invulnerable Aquil·les a qui tots els troians temien.
Els troians aprofitant la divisió entre grecs, van envair el campament enemic sota la direcció d'Héctor, qui mata a Pàtrocle, gran amic d'Aquil·les, qui en tenir coneixement de l'esdevingut s'encoleriza, abandonant llavors la seva temporal retirada de la guerra i revestit d'armes divines proporcionades pel déu Hefest i orientat per la Deessa Palas Atenea va a la recerca d'Héctor, causant-li la mort.
El fill de Príam, Páris, va raptar a l'esposa de Menelau, portant-la a Troia. Davant tal greuge, Agamèmnon, germà de Menelau, convoca a tots els reis grecs a una reunió, per comunicar-los el que ha passat; com a resultat d'això es va enviar una expedició de guerrers capitanejats per valerosos caps, com: Aquil·les, Ulisses, entre d'altres, iniciant-se així la guerra de Troia, que va durar deu anys.
Les trobades entre grecs i troians van ser sagnants, però en arribar al novè any de la guerra, va esclatar un violent enfrontament entre dos grecs: Agamèmnon i Aquil·les; Agamèmnon retenia captiva Criseida, filla de Crises, ancià sacerdot troià, qui angoixat es va dirigir al campament grec per pagar el rescat i alliberar a la seva filla. Agamèmnon es nega a lliurar a Criseida, insultant, amenaçant i vexant al desesperat pare.
Retorna a Criseida al seu pare; però la seva ira i rancúnia ho va expressar cap Aquil·les, per haver demanat l'endeví Calante que esbrini la causa de la pesta; decideix venjar-se d'Aquil·les llevant-li la seva esclava Briseida. Aquil·les ofès, desitja matar Agamèmnon, limitant-se tan sols a insultar-lo, manifestant la seva decisió de retirar-se de la guerra, doncs ell no tenia cap motiu per barallar contra els troians.
La guerra que fins llavors era favorable per als grecs, ara els estava adversa ja que entre l'exèrcit d'Agamèmnon ja no es trobava el invulnerable Aquil·les a qui tots els troians temien.
Els troians aprofitant la divisió entre grecs, van envair el campament enemic sota la direcció d'Héctor, qui mata a Pàtrocle, gran amic d'Aquil·les, qui en tenir coneixement de l'esdevingut s'encoleriza, abandonant llavors la seva temporal retirada de la guerra i revestit d'armes divines proporcionades pel déu Hefest i orientat per la Deessa Palas Atenea va a la recerca d'Héctor, causant-li la mort.
https://www.youtube.com/watch?v=zeSBBsrf3Pg
divendres, 25 de novembre del 2016
RESUM DE L'ODISSEA
Aquí va un resum de l'Odissea:
Odisseu (Ulisses) és el rei d'Ítaca. Quan Grècia entra en guerra amb Troia, es veu obligat a deixar la seva família i acudir a la guerra. Després de la victòria fa enutjar al Déu Posidó i quan estan de tornada a Itaca el Déu crea una tempesta per canviar el seu rumb.
Passen els anys i encara no arriba a Itaca, la seva dona enganya als seus pretendents dient que quan acabi un tapís triarà espòs, però el desfà cada nit per no haver de casar-se de nou. Quan anys més tard Odisseu aconsegueix arribar a Ítaca la situació està molt malament, els pretendents de la reina estan fent proves per guanyar el cor de Penélope pero finalment Odisseu torna al seu regnat gràcies a la ajuda del seu fill Telèmac.
https://www.youtube.com/watch?v=y0-nOL9NZL8
Odisseu (Ulisses) és el rei d'Ítaca. Quan Grècia entra en guerra amb Troia, es veu obligat a deixar la seva família i acudir a la guerra. Després de la victòria fa enutjar al Déu Posidó i quan estan de tornada a Itaca el Déu crea una tempesta per canviar el seu rumb.
Passen els anys i encara no arriba a Itaca, la seva dona enganya als seus pretendents dient que quan acabi un tapís triarà espòs, però el desfà cada nit per no haver de casar-se de nou. Quan anys més tard Odisseu aconsegueix arribar a Ítaca la situació està molt malament, els pretendents de la reina estan fent proves per guanyar el cor de Penélope pero finalment Odisseu torna al seu regnat gràcies a la ajuda del seu fill Telèmac.
https://www.youtube.com/watch?v=y0-nOL9NZL8
LA SEGONA FANTÀSTICA PART DE LES SIRENES
QUI ERA HANS I EN QUINA ÈPOCA ES SITUA
En primera part vos diré qui era Hans Chiristian Andersen i en quina època se situa.
Hans era un escritor danès , situat en la època del romanticisme, redactava llibres de poemas , novel·les i peces per teatre, però realment el que més destaca de ell són les colecciones de llibres d'hades que va publicar en els anys 1835- 1872.
QUIN TIPUS DE LITERATURA ESCRIBIA RELAMENT?
En realitat el que escribia en Hnas era poemes , novel·les i tetare , però realment el que més destacaba era la literatura popular infantil com per exemple Patito feo , La Sireneta , El Soldadito de Plomo , El Sastrecillo Valiente i la Reine de les neus , aquest cinc contes populars infantils són els més destacats de tots.
QUINES DIFERÈNCIES HI HA ENTRE LES SIRENES D'HOMER I LES DE ANDERSEN?
Realment les diferències que hi ha entre unes sirenes i altres són mínimes, cal destacar que les primeres sirenes que es varen descobrir varen ser les de Homer que realment no eres sirenes de qualsevol manera, ja que eren meitat ocell mitat dona .
En canvi les sirenes de Andersen eren mitat peix , mitat dona
PER QUÈ REALMENT HI HA AQUESTES DIFÈNCIES?
Realment jo hi crec que estàn aquestes dos diferències ja que Homer volía destacar més la realitat o imaginació de lo que es realmet l'aire i li agradava més aquestes fantasíes que altres i volíe expressar la seva tranquilitat d'aquesta forma , però en canvi Andersen volía destacar més l'aigua ja que és una forma d'expressar per ell la seva estapada sobre el llibre de la sireneta i tot les pullades i baixades d'ella.
FINAL DE LA SIRENETA
El final realment és molt fantàstic com tot el fragment de la sireneta en si.
Aquest final diu que com la sireneta estaba enamorada d'aquell príncep que habia salvat i s'habia casat amb un altre dona , pues ella es volía "suicidar" tirantse al mar on es convertiría en espuma, però finalment unes hades del cel li varen convençer de no fer-lo i decidir anar al cel amb elles de tal manera que no veria més al príncep.
Jo crec que varen decidir fer aquest final ja que d'aquesta manrea la sireneta podria arrivar a ser feliç sense aquell príncep del queal estavz enamorat i podia viure moltes fantasies juntament amb aquelles fantàstiques hades.
PETIT FRAGMENT DE PATITO FEO
Subscriure's a:
Missatges (Atom)