REFLEXIÓ SOBRE EL SEU PAPER DINS LA OBRA
Iocasta té un paper fonamental en aquesta obra ja que no unicament té un únic personatje si no que hi podem dir que té "quatre", aquets fan referèncie ha germana, , mare, reina i finalmet esposa.
Cal destacar que Iocasta era la esposa i mare del Rei Èdip amb la qual varen tenir fills en comú. Ell no hi sabia que Iocasta era la seva mare, fins que li va treure informació i ho va adivinar.
Per altre vanda era la germana de Creont. Que al final acaba sent el rei de Teves ja que Èdip li otorga el poder, però en Creont realment no hi vol aquest poder en cap moment.
Avans de casarse amb Èdip estava casada amb Laios que va ser el rei de Tebes abans de Èdip i Creont
Per finalitzar aquesta part del treball cal dir que Iocasta era una dona tranquila i obedient, a més és una dona que no té cap autoritat en comparació dels homes durant tot el llibre per el motiu de ser dona.
Sempre es callave les cases realment no se sap perquè però jo pens que alomijor el feia per no "liarla" o no "ficar la pota" qualcuna vegada per el que deia, d'aquesta manera podem dir que possiblement per aquest motiu n'Èdip ha viscut enganyat tota la vida.
Jo hi tenc una pregunta que la llançaré en l'aire. Realmnet Iocasta sabia que Èdip era el seu fill? Si la resposta es SI pensau que ha fet be ne casarse amb el seu fill? Perque jo crec que cap mare en aquest mon se li passa per el cap casarse amb el seu fill , que a més ha matat al seu propi pare. I si ell s'ha enterat després de que n'Èdip era el seu fill? Així no ho podem sebre noltros , per aixó mateix cada persona pot pensar el que ell realment creu , tenim dues possibilitats: si sabia que era el seu fill i li va donar igual, o no ho sabia i per aquesta raó es va casar amb ell.
CLÀSSIC LITERARI.
Realment creeis que aquest llibre es un clàssic literari? Si no ho sabeu la resposta es si.
Les persones ja ens creiem que perque sigui un llibre escrit en el segle V a.C. ja no te perquer ser un clàssic i estàn totalment equivocades ja que trate coses i sentiments com tenim tots actualment.
Totes les persones som totalment iguals , tots tenim sentiments tant en el segle V com he dit habans fins en el segle XXI ,totes les persones som iguals i no les tenim que jutjar sense tenir cap motiu per fer-lo.
Cal destacar que Iocasta era la esposa i mare del Rei Èdip amb la qual varen tenir fills en comú. Ell no hi sabia que Iocasta era la seva mare, fins que li va treure informació i ho va adivinar.
Per altre vanda era la germana de Creont. Que al final acaba sent el rei de Teves ja que Èdip li otorga el poder, però en Creont realment no hi vol aquest poder en cap moment.
Avans de casarse amb Èdip estava casada amb Laios que va ser el rei de Tebes abans de Èdip i Creont
Per finalitzar aquesta part del treball cal dir que Iocasta era una dona tranquila i obedient, a més és una dona que no té cap autoritat en comparació dels homes durant tot el llibre per el motiu de ser dona.
Sempre es callave les cases realment no se sap perquè però jo pens que alomijor el feia per no "liarla" o no "ficar la pota" qualcuna vegada per el que deia, d'aquesta manera podem dir que possiblement per aquest motiu n'Èdip ha viscut enganyat tota la vida.
Jo hi tenc una pregunta que la llançaré en l'aire. Realmnet Iocasta sabia que Èdip era el seu fill? Si la resposta es SI pensau que ha fet be ne casarse amb el seu fill? Perque jo crec que cap mare en aquest mon se li passa per el cap casarse amb el seu fill , que a més ha matat al seu propi pare. I si ell s'ha enterat després de que n'Èdip era el seu fill? Així no ho podem sebre noltros , per aixó mateix cada persona pot pensar el que ell realment creu , tenim dues possibilitats: si sabia que era el seu fill i li va donar igual, o no ho sabia i per aquesta raó es va casar amb ell.
CLÀSSIC LITERARI.
Realment creeis que aquest llibre es un clàssic literari? Si no ho sabeu la resposta es si.
Les persones ja ens creiem que perque sigui un llibre escrit en el segle V a.C. ja no te perquer ser un clàssic i estàn totalment equivocades ja que trate coses i sentiments com tenim tots actualment.
Totes les persones som totalment iguals , tots tenim sentiments tant en el segle V com he dit habans fins en el segle XXI ,totes les persones som iguals i no les tenim que jutjar sense tenir cap motiu per fer-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada